L'àngel, la sort i el bou

He vist un àngel
fent el primer pas,
del cel fins aquí baix.

He sentit la sort
que somrient m'ha cridat
“al final no he marxat”.

Hi havia un bou
amb les banyes enceses
corrent pels camps d'arròs.

He vist les places i els parcs
plens de nens que plovent
no han parat de jugar.

Que no para de ploure,
que no para de ploure
aquest mes de maig.

Ai adeu, cara bonica,
bon viatge i bona sort!

I el dia que a La Vanguardia
vegis l'esquela amb el meu nom,
alça la copa pel brindis
que serà el primer pas
d'aquí baix fins al cel…