Ingràvids al cel

S’allarguen els dies,
més enllà de la vida.
I l’amor més enllà de l’amor..

Passen els joves veloços,
en un altre temps que no ens ofèn,
i als nens se’ls fa veu d’home.

Hi ha una vela a l’horitzó,
i és com és que ha set sempre,
camins en la mar.

S’escapa la llum d’una porta que es tanca.
Un balancí es gronxa.
La nit nega l’ombra d’un home.

La terra s’esquerda i la pell.
El pla és el de sempre:
a les feixes perdudes
buscar fruita en els arbres bords.

Hi ha una vela a l’horitzó,
i és com és que ha set sempre,
camins en la mar.

Ingràvids al cel, tu i jo,
I allà baix al poble un pallasso,
que canta i els nens fan la festa.

Una historia en una sola paraula:
adeu, pren tot el seu sentit.
Els que ara afaiten, remullaran

Hi ha una vela a l’horitzó,
i és com és que ha set sempre,
camins en la mar.