A la Verge del Carme

Fins que no has posat la mà fins el fons del cau de la serp.
No saps si has trobat l'ou o la mossegada verinosa.

L'ombra es menja el dia. S'ha fet l'hora mansa i no he trobat el do.
He menjat de l'arbre algun dels fruits daurats dolços i amargs.

Li podríem dir de moltes maneres. No li'n direm cap.
Ara ja per què? Jo t'admiro a tu que fas viure la llum.

Males herbes esperen al marge dels camps mils d'anys treballats,
i els ocupen l'endemà que els hauràs abandonat.
No hi ha ni esteles en la mar i el teu temps s'esborra i el teu temps s'esborra.

I la brisa s'ha fet vent que se'n va a jugar amb la vela,
vela blanca d'una barca que cavalca sobre el mar.

D'una mar que s'ha fet xarxa I la xarxa s'ha fet peix, que se'l menja un pescador,
que ha sortit avui del port al matí just a trenc d'alba per fer esteles en la mar.

Als terrats hi ha roba estesa. Un camí puja a l'ermita.
Sota un pi un gat es mira com la barca es fa petita.

Mentre es fa fosca la mar. De tant fosca s'ha fet negra, el color que vestirà la vídua del pescador.
Tanca els ulls s'adorm el gat. Verge del Carme: perdona'l.