He cabdellat l'amargura

He cabdellat l'amargura
i n'he fet un jersei que m'abriga,
les fredes, fosques, nits de l'hivern,

Quan espero,
assegut a l'espigó,
la sortida del Sol,
i els ocells esperen també
per marxar mar endins,
qui sap on.

I a vegades tanco totes les portes
i busco als calaixos,
aranyes, serps, cucs
i estranyes criatures que habiten les cambres
que hi ha més enllà de l'ànima
i que em criden pel meu nom més antic,
i llavors em costa tornar a obrir les portes,...

He cabdellat l'amargura
i n'he fet un jersei que m'abriga,
les fredes, fosques, nits de l'hivern,