Guarda't de la mar en calma

He fet un cèrcol de pedres al mig del volcà,
enmig d'una illa, enmig de la Mar.
Enllaçats els cossos, et vetllo el son,
tens els peus freds, dolçament mor l'avui.

L'últim que es perd NO és l'esperança.
Diu que és l'humor. Farem d'això la nostra fe.

En el cor del llamp, hi viu la malastruga.
Per qui brama el tro? Per l'arbre esberlat?
O potser celebra les brases enceses
Enmig la tempesta, la fusta que crema.

L'últim que es perd NO és l'esperança.
Diu que és l'humor. Farem d'això la nostra fe.

La Lluna nova d'ahir, avui és Lluna vella.
Les fonts s'assequen un dia i per sempre.
Però la set mai s'acaba. Adeu valls estimades.
Nous ports, nous amors. Guarda't de la Mar en calma.