I això també va pels animals

En aquesta vida es paga pels errors.
En aquesta vida es paga pels encerts.
També pel què no et va ni et ve.

El passat m'abilla amb un vestit arnat.
Els remordiments i jo ens hem amistançat.
No em representa el meu passat.

Vaig ser una persona. I ara en soc una altra.
Tu què esperaves? No és així per tothom?

Un solar desert. El Sol hi cau a raig.
El vent que bufa hi fa volar la pols.
Les herbes creixen entre ferros vells.

Els teus judicis només parlen de tu.
Mel a la boca. Sepulcre emblanquinat.
T'escrius el nom amb lletres d'or.

Vaig ser una persona. I ara en soc una altra.
Tu què esperaves? No és així per tothom?

Dius: «m'agradaves més, tal com eres abans.»
Que no faig gràcia. A mi mès ben igual.
Perquè m'ocupen els actes quotidinans.

I encalço el respecte que mereix una persona.
Tot és misèria, més enllà d'això.
I això també val pels animals.

Vaig ser una persona. I ara en soc una altra.
Tu què esperaves? No és així per tothom?