Versos robats (a Ievtuixenko)

Queden llibres, pots i olles, les guitarres, les cançons.
Queden màquines, dibuixos, les estampes, els llençols.
Moltes coses queden, però alguna cosa fuig.

Que en sabem nosaltres dels amics i dels germans.
Que en sabem de l'estimada, que en sabem dels nostres fills?
Sabent-ho tot, no en sabem res.

Cadascú té un món secret
on s'amaga l'hora més terrible,
on s'amaga el millor instant.
Nosaltres, però, no en sabem res.

Aquesta és la llei del joc: se'n van mons i no persones.
Els seus destins són com històries de planetes. Són Misteri.
Cada un és únic. Sol. Ell. Tot sol.

Cadascú té un món secret
on s'amaga l'hora més terrible,
on s'amaga el millor instant.
Nosaltres, però, no en sabem res.