Només sé una oració

Si jo fos el vent bufaria fort,
vinclaria els àrbres
i aixecaria negres murs al Mar.
Però jo només soc un home,
que amb prou feines si paga els seus deutes,
enmig del vent que bufa
i que veu com aixeca negres murs el Mar.
Només sé una oració i la dic allà on vaig.

No hi ha cap lloc on pugui
cridar prou fort el teu nom,
perquè els vents se l'enduguin lluny
i quan torni, quan torni el bon temps,
que ja no em falti més l'aire,
que ja no em cremi la sang a les venes.
Igual com crema el verí
que deixa l'escurçó quan mossega.
Només sé una oració i la dic allà on vaig.

Que ja no em falti més l'aire,
que ja no em cremi la sang a les venes.
Igual com crema el verí
que deixa l'escurçó quan mossega.
Només sé una oració i la dic allà on vaig.
Només sé una oració i la dic allà on vaig.