Conversa en un cementiri entre un viu i un mort

Tu també saps que es pot estimar sense creure.
i que potser, és aquest el més pur dels amors.

Quants dies fa que amb la saliva tu ja no mulles
les paraules antigues, els silencis i els llavis que més t’estimes?

Calaveres de pedra que guarden la porta em malcoren.
Però avui jo he vingut de visita…

Onades que envegen, que creixen i afonen el rastre que deixo.
Llegenda o record? Abans que s’esborri, però, he passat jo.

La meva sang és a les venes dels cossos d’uns altres.
Llarga vida i bona ventura a les barques que deixen els ports.

Calaveres de pedra que guarden la porta em malcoren.
Però avui jo he vingut de visita…