La fira i la gitana

Dis-me què em demanes gitana
pel seu somriure
i els seus cabells
enredats amb la mar.

Dis-me què em demanes gitana
per les carícies
de les seves mans aspres
al fons d'un bar.

Dis-me què em demanes gitana
si plora, si riu,
per veure on mena
el seu camí.

Dóna'm el vent
dins d'una gàbia
de barrots fins
com veus de vells.

I et tornaré
els teus records,
vius no pas morts
com sempre són.

Au, anem passant
que ens queda un tros
per no anar enlloc
i és millor un jaç
que dormir al ras.