Dels Reguers a Jesús

Quan el teu cos deixa veure
que res no dura mai per sempre.
I que el dolor i l'alegria
sempre troben una escletxa

no hi ha temps,
no hi ha lloc,
no hi ha quant,
no hi ha poc.

Quan l'hivern fa créixer l'herba
als camps que hi ha entre els Reguers i Jesús.
I al camí dels Bandejats
hi farem l'últim Winston blau.

No hi ha temps,
no hi ha lloc,
no hi ha quant,
no hi ha poc.

Les ànimes es moren quan
desapareix el món que varen habitar.
Avui ha mort un món meu,
i l'aire porta aquella olor de mar
i el temps s'escampa com una taca d'oli.