Sense conques i sense llàgrimes

Pare nostre que vius en la son. Vingui a nosaltres la vostra mandra.
Però dóna'ns abans la ràbia i la força i la inconseqüència que foren vostres.
Nosaltres també voldríem dormir el son més llarg sobre les runes.

No has pensat mai que nosaltres potser
només som malsons en la testa
d'un Déu-vell, cansat i malalt.