Només sé una oració
Si jo fos el vent bufaria fort, 
vinclaria els àrbres 
i aixecaria negres murs al Mar. 
Però jo només soc un home, 
que amb prou feines si paga els seus deutes, 
enmig del vent que bufa 
i que veu com aixeca negres murs el Mar. 
Només sé una oració i la dic allà on vaig. 
No hi ha cap lloc on pugui 
cridar prou fort el teu nom, 
perquè els vents se l'enduguin lluny 
i quan torni, quan torni el bon temps, 
que ja no em falti més l'aire, 
que ja no em cremi la sang a les venes. 
Igual com crema el verí 
que deixa l'escurçó quan mossega. 
Només sé una oració i la dic allà on vaig. 
Que ja no em falti més l'aire, 
que ja no em cremi la sang a les venes. 
Igual com crema el verí 
que deixa l'escurçó quan mossega. 
Només sé una oració i la dic allà on vaig. 
Només sé una oració i la dic allà on vaig. 
