Les campanes de Santa Maria

Senyoregen el silenci
les campanes
de Santa Maria.

Les madones
només tenen ulls
pel seus fills.

El cel era blau
o potser ho era el mar
i bufava un poc de vent
i els teus llavis vermells
se'm van acostar.

Em sorprèn veure
la pell gastada
de les botes que calço.
Les forces d'un home
no duren per sempre.
Sonaven les campanes
de Santa Maria.

La seva cançó
poc a poc va morint
mentre s'escampa en la nit
que s'ha fet llarga.
Però ja el Sol s'endevina
i qui sap si avui

el cel serà blau
o potser ho era el mar
i bufava un poc de vent
i els teus llavis vermells
se'm van acostar.

Els teus llavis vermells
senyoregen el silenci,

Els teu llavis vermells,
els teus llavis...