Migel

Estic trist, cansat,
només avanço d'esma
Enmig la mar,
la barca a la deriva.
Agafo el timó
tal com faria un home.

Dalt d'una torre
un bon home salva
un món que ja no és seu.
Sap que demà
no hi tindrà lloc
i a l'avui s'agafa.
Diu «no cal tant
per arribar a vell».

La lluna plena porta
la por amb ombres de llop,
però el gos que cuida ovelles
té por d'una altra por.

Llamps, trons i plou!
Baixen barrancs!
Fa olor la terra humida!
Escamparà
i els camps seran
dels nens i dels cargols:
saben que Déu
s'amaga en els detalls.

La lluna plena porta…

Se'n van dansant
cap al no res les ombres.
Venir és fàcil:
els camins i els vents t'hi porten,
però per marxar
cal anar camp a través.

La lluna plena porta
la por amb ombres de llop.
Però el gos que cuida ovelles
té por d'una altra por
Als peus dels seus lleons
sent veus el domador,
ben sol dins una gàbia:
«Ai, pobres animalons!»