Monstre de foc, terra, mar i vent

Seguint la ratlla que em parteix la mà
he trobat el riu que burxa entre les roques.
I he enfonsat l'aigua a dins de l'aigua,
a dins l'aigua.

Per un instant el llamp il·lumina
els versos més foscos de l'ànima corrupta
d'un àngel desertor. El seu crit de boig
ressona dins l'aire.

He tallat el braç que t'ha donat la mà
que et va ajudar a entrar per robar-me.
De nou la lluna vella. Tornen a créixer
nous dits de la terra.

I he encès la nit cremant-ho tot.
Ara l'amo és el foc.
Ara l'amo és el foc.
Ara l'amo és el foc.