De saliva l'amor

Du el mirall davant la boca
No sua ni put, fa el seu paper a l'auca.
El mirall no s'ha enteŀlat, des de dalt busca més amunt.
Duc els seus ulls clavats al clatell.

No l'he jutjat, mai l'he jutjat.
Ja no canta ni balla, ja no plora ni piula
El mirall trencat l'enteŀla el braf putrefacte.
El temps dels records és viu i balla danses macabres.

A un metre de l'herba, corrupta la carn,
s'aferra a les arrels i puja per veure
la vida que creix en el mirall de la Mort.

Només si omplim de saliva l'amor.