Dansa Macabra dels Morts

La fressa que fan els cucs de seda
quan mengen les fulles de la Morera.
He sentit la fressa que fan
les ales dels àngels quan cauen del cel.
I he vist l'orgull, vençut doblegat
en els seus ulls, estúpids, valents.

Els ulls folls del brau.
El Sol s'ha vestit d'or i de dol:
la Dansa Macabra dels Morts.

S'han trencat les paraules donades,
els pactes sagrats i he estat Jo.
El vent que s'aixeca anticipa la pluja.
Un arbre sòl, despullat de les fulles.
A les seves branques un corb s'hi arrecera.
Les plomes són negres com la gola del llop.

Els ulls folls del brau.
El Sol s'ha vestit d'or i de dol:
la Dansa Macabra dels Morts.

El terra tremola al so dels timbals
que han fet presonera la carcassa corcada.

L'àguila al cel. Al mar la balena,
senyors de l'espai, de laberints i espirals.
L'estela en la Mar, el ferro trempat,
dret a la proa es tensa el moment.
Llença l'arpó, submís al destí,
la corda que ens lliga a la carn ferida.

Els ulls folls del brau.
El Sol s'ha vestit d'or i de dol:
la Dansa Macabra dels Morts.

He sentit la fressa que fan
les ales dels àngels quan cauen del cel.
S'han trencat les paraules donades,
els pactes sagrats i he estat Jo.